Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
INICI


L’aire que respires
Care Santos
Un plugim suau comença a deixar empremta sobre el carruatge empolsinat on fan camí cap a Barcelona dos fugitius francesos. Som als afores boscosos del poble d’Hostalric durant l’hivern de l’any 1793. Els núvols corren, negres, cap a l’horitzó. El vent assota el món sense miraments. Els viatgers, ja no tenen esma de dir res.
 
Històries que comencen amb aquest inici
Capítol 3 capítol 3
Passats dos apassionats mesos, l'amor entre nosaltres continuava essent com el del primer dia...
Avui, era un gran dia per un dels francesos, en Marceau, feia 25 anys. Per aquest motiu li vaig preparar un dels plats més típics d'aquí, pa sucat amb tomata i acompanyat amb un bon tall de carn. Després de dinar els francesos van recollir la taula, mentre que la Julie i jo vam anar
Llegir més ...
 
lauri068 | Inici: L’aire que respires Comenta
Capítol 3 Un cas amb història
La sala d'interrogatoris era freda i Ramon estava espantat. Tan sol havia estat així d'espantat quan era xicotet i els llampecs queien sense pietat en el camp, o quan la seua dona estava donant a llum al seu primer fill i, per complicacions en el part va creure que la perdria. Però aquesta vegada era diferent, no tenia a la seua mare per a dir-li que no li cauria cap raig o al metge que encara sent
Llegir més ...
 
mariabasan | Inici: L’aire que respires Comenta
L'aire que respires
Capítol 2 Capítol 2: El present (1793)
Un plugim suau comença a deixar empremta sobre el carruatge empolsinat on fan camí cap a Barcelona dos fugitius francesos. Som als afores boscosos del poble d’Hostalric durant l’hivern de l’any 1793. Els núvols corren, negres, cap a l’horitzó. El vent assota el món sense miraments. Els viatgers, ja no tenen esma de dir res. Charles i François ja eren punt
Llegir més ...
 
Literats | Inici: L’aire que respires Comenta
Capítol 2 No val badar
Ahir vaig arribar a casa aviat, a les 8:30h del vespre, després d'un dia molt mogut al matí degut a la compra-venda de material il·legal (activitat habitual fins aleshores) i intens a la tarda al gimnàs. En entrar a casa després d'anar al gimnàs vaig deixar l'abric, em vaig treure els guants i em vaig dirigir al menjador, allà hi havia en Tomases, en Periec i
Llegir més ...
 
Els boletaires | Inici: L’aire que respires Comenta
El fum negre del silenci
Capítol 2 I el sol brillava a l’horitzó
París, 1792
            Quan ells van morir el sol brillava a l'horitzó.
Era un dia clar i fred de setembre. Un home de cabells grisos i mirada freda avançava a pas ferm pels llargs carrers empedrats. Les seves passes entonaven un incessant repic monòton sobre el llim gebrat. Apressà el pas quan
Llegir més ...
 
N. F. Benito | Inici: L’aire que respires Comenta

309 Arxius Pàgina 1 de 62
Anar a pàgina:
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2903
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Olor de colònia
SILVIA ALCÀNTARA  527 grups
El nom del vent
PATRICK ROTHFUSS  293 grups
L’aire que respires
CARE SANTOS  269 grups
L’altre costat de l’infern
JORDI SIERRA I FABRA  363 grups
L’aniversari
IMMA MONSÓ  354 grups
VIDEO






Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza




Amb el suport de:

                


Amb la col·laboració de:

                   

[Web creada per Duma Interactiva]