Capítol 3

En Agustí estava molt asustat, no sol per ell, sinó per la seva dona i pels seus fills, per això va decidir fer una cosa molt arriesgada.

Va decidir reunir a una patrulla de vint policies per trobar l'assassí. Hi van anar al polígon de l'altre dia a les dos de la matinada per veure si trobaven alguna pista, però no hi va ser així, no va ser una única pista, sino que estaven tots els criminals, fent lo que semblava una trobada per parlar de atracar una tenda de joies per anar-se després a un país afrodisíac i viure una vida tranquila de festes i sense més problemes. Un policia va dir irrompre la conversació i detindre'ls a tots, però l’Agustí va pensar i va dir.

-Escolteu amb tot detall i apunteu el que estan dient.

-Però inspector- va dir el seu company, i l’Agustí el va mandar callar.

-Val, a les tres de la matinada estareu, tu, Amir, vosaltres dos, i en Jan en el cotxe esperant-vos en la porta per agafar direcció al descampat que hi ha a dos quilòmetres del centre comercial. Allà hi seré jo esperant-vos a tots amb una avioneta, el problema és que sol hi entren quatre persones, per això vosaltres dos, no entrareu a l’avioneta.

-Com que no, que dius!

-Espera, espera. Hi hem preparat una cabana a cinc-cents metres d'alla, osigui que arrivareu fàcilment.

-Ja però i que farem després?

-Allà, hi ha una habitació, plena de coixins, plens de cocaina, els agafareu i a les quatre en punt tornareu al descampat, veureu un helicòpter, amb dues cordes colgant, hos agafareu i pujareu.

-I ja està?

-Sí

L’inspector i els policies, ho havien escoltat tot, sabien el plan dels criminals i en Agustí es va retirar del polígon amb tots els companys i van anar directes a comisaria.

Al arribar es van posar a plantejar el que farien demà, tots plantejaven idees, però va interrompre Agustí i va dir.

-No, no hi assaltarem l’atrac recent començat, esperarem a que ja estiguin a la tenda robant, amb Marc de vigilància.

-Jo?

-Si, si hi veus que van a disparar a la tendera o alguna cosa per l’estil, entres.

-D’acord?

-Llavorens, detindrem el tràfic, així no hi haurà manera per ells d’escapar i quan hagin sortit, ja sabeu què heu de fer no?

-si!.-Van dir tots.

Eran les dotze de la nit i sol queden tres hores per l’atrac, tots estaven llestos.

Van donar les tres, tot anava com estava plantejat, hi van entrar a la tenda, estaven atracant, però no hi havia cap cotxe a la carretera, no sabien que fer, i de sobte van sortir els atracants amb unas motxilles plenes, de lo que semblaven diamants, no savien que fer i els criminals, van tenir temps de robar unes motos del carrer i van escapar, la policia els va seguir, van estar en una persecució constant on hi havien pistoles cotxes, motos i tot tipus de coses que eren il·legals. Però amb tot això, no estava l’Agustí, no s’havia presentat i tots es preguntaven que què estaria fent.

Van arribar al descampat i van veure l’avioneta, tres dels criminals van baixar d’un salt i van pujar a l’avioneta, no es podia fer res. pero allò va continuar, quedaven dos persones al cotxe, però una d’elles és va emportar un tir al cap i l’altre va aconseguir escapar.

El seu objectiu era arribar a la cabana, i ho va aconseguir, va entrar però de sobte,

-Les mans al cap!-va dir l’Agustí.